Alejandro Fernández aspira a la reelección para relanzar el PP catalán

El PP de Catalunya celebrarà el 27 de juny el seu congrés amb l'objectiu de rellançar el projecte vuit anys després de l'últim conclau. Alejandro Fernández (Tarragona, 1976) opta a la reelecció com a president, superades les tensions amb Alberto Núñez Feijóo, amb la intenció d'enfortir el partit i créixer com a alternativa.

El PP ha convocat el seu congrés i vostè presenta candidatura per ser reelegit. Quins són els eixos del projecte?

Un congrés de partit es fa per donar un nou impuls al projecte. La idea és ser alternativa al nacionalisme i al socialisme. Són les dues ideologies que han governat en els últims 40 anys, o en coalició o alternant-se, i són les responsables de la decadència de Catalunya. Davant del nacionalisme i l'esquerra, el millor sempre ha estat la llibertat. La cultura de l'esforç, la seguretat jurídica, el respecte a la propietat privada... Qüestions que s'han destruït i han provocat baixar en gairebé tots els índexs de benestar.

El PP català reclama una veu pròpia en el conjunt del partit en les qüestions que atenyen a Catalunya, superar les túteles de la direcció nacional. Anirà a aconseguir-ho?

No em cap cap dubte. Així va ser en les últimes eleccions autonòmiques, protagonitzant el creixement més gran en vots i escons dels últims deu anys. Les discrepàncies formen part del passat, i això significa que treballant conjuntament les coses funcionen.

El congrés servirà per ancorar aquesta nova etapa?

El nostre objectiu és seguir creixent per ser una força central i decisiva en la política catalana. El congrés ha de servir per aprofundir i millorar les coses que vam fer bé i deixar al calaix els errors històrics que hem comès i dels quals ja hem parlat molt.

L'últim congrés es va celebrar el 2018, amb un PP català feble, i el partit ha transitat sense una direcció col·legiada forta.

Fa no molts anys que el debat era si el PP de Catalunya desa­pareixia. S'ha demostrat que no és així. El PP català té present i futur. I és evident que ara ens queda la pota del partit. Aconseguir una organització política que tingui una major capacitat de penetració territorial i sigui capaç d'arribar a més llocs. Això, després d'haver viscut uns anys molt durs, no estava sent fàcil. Estic convençut que aquest congrés serà un punt d'inflexió molt positiu per al partit en aquesta direcció.

Podrà el PP superar els vells polsos entre famílies i formar una direcció coral?

És possible, és necessari i així serà. D'aquest congrés sortirem units, forts i amb un projecte àmpliament compartit.

El càrrec de secretari general, que ostenta Santi Rodríguez, és fonamental en l'engranatge d'un partit. Veu necessària una renovació?

Un dels pocs privilegis que tinc és el de poder proposar al secretari general. En el congrés, quan arribi el moment, faré una proposta als meus companys sobre el secretari general.

Quin rumb ideològic vol marcar la ponència política?

La ponència s'ha de redactar encara, però per a mi, com he dit, és rellevant que a Catalunya no hagi governat mai el centredreta liberal europeu, el dels pares d'Europa, que és la ideologia que ha portat un major progrés. I això és una anomalia històrica i no crec que sigui sa per a Catalunya. El que necessitem és un govern diferent, amb una ideologia diferent, sense oblidar mai que Catalunya és plural i que els nacionalistes pel fet de ser-ho no tinguin més privilegis. Una Catalunya per a tothom, perfectament bilingüe com és al carrer, també forma part del nostre ideari.

La Catalunya d'avui és diferent de la del 2018. Es pot traspassar la línia divisòria de l'eix nacional? Hi ha dirigents al seu partit que consideren que l'espai del “catalanisme moderat” s'hauria d'ocupar.

El nacionalisme a Catalunya mai falla en la seva cita amb la ignomínia, i normalment hi ha una certa tendència a l'autoengany amb les seves intencions. Aquest autoengany li ha costat a Catalunya, a la resta d'Espanya, i també al PP, un preu molt alt. Jo prefereixo no portar-me a engany. Tots els partits que s'han presentat a les eleccions amb aquestes claus (nacionalisme moderat), parlo de Lliures, PDECat...., han tret zero escons. Hem de mirar cap al futur.

Vostè indica que el primer pas per influir a Catalunya és situar-se sobre els 20 escons.

Aspiram tenir la força suficient per suprimir l'impost de successions, canviar la llei d'Habitatge, protegir la propietat privada... Assumeixo que a curt termini no sigui senzill governar a Catalunya, però sí tenir la força per canviar dràsticament l'agenda política.

El Govern arriba a l'equador de la legislatura amb els primers pressupostos aprovats, però també amb crítiques per la gestió (Rodalies, educació, sanitat...). Com enfoquen aquesta segona part del mandat?

L'enfoquem per oferir una alternativa als ciutadans. Tenim clar el que farà Illa amb els seus socis, una barreja de nacionalisme i extrema esquerra, i proposarem tot el contrari. Si pugen els impostos de manera confiscatoria, nosaltres els suprimirem o els baixarem.

Es preveu un possible govern PP-Vox a Espanya. Com pot afectar a Catalunya tenint en compte els postulats de Vox? Pot generar un front de resistència?

Baixar els impostos, millorar l'educació, la política d'habitatge... No crec que hi pugui haver una revolució si algú proposa aquestes qüestions als catalans. I, això sí, respecte a la llei.

Vostè dóna importància a lliurar també la batalla ideològica al costat de la de la gestió. Com s'ha de plasmar?

Liberalisme, humanisme cristià i pensament conservador, és el millor de la història d'Europa. Valors que tenen a veure amb la cultura de l'esforç, la llibertat econòmica, la defensa de la família. Aquestes batalles cal donar-les, perquè a mi el wokisme no m'agrada gens. Em sembla que destrueix, classifica i ­enfronta.

El rellançament del projecte del PP català també pretén ajudar a què Alberto Núñez Feijóo arribi a la Moncloa.

El PP té un projecte molt positiu per a Catalunya, i sé que això de vegades està contaminat per qüestions que no tenen res a veure amb la gestió. Aquests últims anys han estat molt dolents per als catalans i els protagonistes han estat els separatistes i el Partit Socialista; i el millor per als catalans és passar pàgina. Catalunya necessita un canvi, com la resta d'Espanya, i la pulsió de canvi la veiem cada vegada més forta. Catalunya serà molt important perquè Feijóo sigui president.

Al 2024, Feijóo va posar en dubte la seva continuïtat. Com s'ha reconstruït la seva relació?